L'Espantaocells us convida a visitar el nou bloc
L'ESPINA DE PEIX
El Follet i la Fantasma, on són?
diumenge, 1 de setembre del 2013
dimecres, 24 de juliol del 2013
dilluns, 27 de maig del 2013
dilluns, 13 de maig del 2013
divendres, 26 d’abril del 2013
Taller de les arts. Estiu 2013. RECORREGUTS
 |
ESTEM TREBALLANT PER FER D’AQUEST ESTIU, UNA ALTRA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE !
NO T’HO PERDIS!!!
Inscripció oberta a partir del 2 de
maig per a tots els socis i assistents a la edició passada i a partir
del 8 de maig per a la
resta.
RECORDEU QUE LES PLACES SON LIMITADES.
Trobareu més informació a:
dimarts, 16 d’abril del 2013
Dissabte 27 d'abril a les 17,30h. "La mort d'un poeta"
“La mort d’un poeta”
Dissabte 27 d’abril de 2013 a
les 17,30h.
Coneixerem la història d’un music, Jim Morrison, que es reivindica com a poeta.
Amb la pel·lícula: THE DORS de OLIVER STONE
DINS EL CICLE DE CINEMA I MÚSICA:
LA REVOLTA
DELS 60 EN CLAU DE
MÚSICA
Apleguem sota aquest títol les propostes per un mon
més just, dutes per joves benestants de l’època.
Una generació beat a Sant Feliu.
Amb aquesta presentació gens extensa voldria mostrar la
meva gratitud per l’ Àngels Rosés i l’associació espantaocells de la qual ella
n’és l’alma mater i havia pensat de dedicar-la a en Joan Casanovas i a la
generació dels seus amics. Així ho faig.
Quan l’Àngels i el Joan em parlaren per primera vegada
d’aquest cicle es preguntaven ells pel possible retorn cíclic de les polèmiques
artístiques i de les afirmacions dialèctiques en la historia de les formes
artístiques.
L’ època històrica de la qual es parlarà durant aquest
cicle és fascinant i d’una vitalitat fabulosa. Un cant líric del món que va
donar pas a una nova manera d’entendre la historia cultural dels EEUU. La
primera revolució sonora a partir de John Lee Hooker. Gravacions en les quals
s’escoltava el pes del mite, es deia en la premsa d’aleshores. Els anys 60 són
anys de formació, anys incerts (els de les investigacions polítiques i
iniciatives legislatives sobre els drets civils, drets que foren en aquesta
dècada la qüestió més important de la política interior americana; els de la
mística, el llenguatge i els costums dels negres americans, del budisme zen,
l’elecció d’Eisenhower, la guerra de Corea, l’exemple de Gandhi de la
resistència no violenta, gràcies a la qual els negres americans s’havien consolidat
després de la segona Guerra Mundial, de l’adveniment de la independència de les
colònies africanes … la preparació de les comunicacions de les masses … ), anys
d’entusiasme i de fervor, amb totes les seves inconsistències. Època de slogans
també, d’innombrables sectes consagrades a la dignitat de l’home fora de
l’ordre existent, tal i com propugnava el pensament social i polític de
Proudhon. En definitiva, la historia dels homes particulars, de la seva
grandesa i de la seva intimitat (així també el cinema de J.Cassavetes)
En una entrevista B.Dylan va recordar que per a ell les
seves obres no eren més que cançons contemporànies. Cançons que també en altres
casos, paradigmàticament en el seu, provenien dels sermons col·loquials, de la
imaginació demoníaca i de la crítica social, cançons que adapten l’estil
tradicional, els records del poble i el seu sentit de l’humor (en les
gravacions en els soterranis, ‘ basaments tapes ‘ ). Tot aquest corpus líric
prové del que hi ha de profund dins del
cor i de l’esperit humans, expressat i creat amb un temperament moral
apocalíptic, típic del profeta jueu, i una implacable pietat i severitat
morals.
Innocència estilística que abarca el significat d’aquesta
lírica, que no és pura sinó que pertany a un ordre físic.
Art que es fonamenta en una socialitat, constituïda en
efecte de romanticisme i de les múltiples veus de l’època. El pluralisme dels
moviments socials que portaven amb ells una cosmologia perceptible en la
tradició dels ‘ protest songs ‘ , especialment del folk music perquè unia el
populisme i el moviment obrer i el
pluralisme de les obres musicals en sí mateixes gràcies a la multiplicitat de
produccions independents i a les transformacions que ja es produïen en el mercat
del disc, són fenòmens transcendentals d’aquesta dècada.
Com diuen uns versos de Anne Sexton, potser
tot el que apreciarem en aquest cicle sobre música i cinema no sigui un llenguatge si no una espècie de respiració.
Tornant al principi i a la preocupació teòrica de l’Àngels
i en Joan, la inquietud sobre la qualitat del món futur reneix en l’art dels
nostres temps, aquí i ara a lEspantaocells.
Joan Corderas
dilluns, 1 d’abril del 2013
El 6 d'abril a les 17:30h, Presentació del llibre "VERNACLÍSTICA" de Jordi Salat.
"La Vernaclística és una manera de pensar, de veure la realitat, d'interpretar l'art i la història. És un discurs integral que preten trobar el sentit d'alló que és original en el present, per a construir el futur amb els valors de la veritat, la bondat i la bellesa"
Jordi Salat Orteu,
es escriptor i pensador
català
nascut el 1949
a
l’Espluga Calba
En Jordi Salat, amb un discurs, més socràtic que magistral (tal i com s’endevina en els diàlegs que conté el llibre, de caire gairebé platònic) ens durà a preguntar-nos quins són realment els nostres orígens, quin són els nostres “despertars”. I és llavors quan s’explicita el veritable significat de “Vernàclia”: La comunitat de pobles indígenes o autòctons que són fruit indestriable de la “mare terra”. I Catalunya en forma part.
Amb l’ajut de imatges que es
projectaran durant l’acte, Jordi Salat anirà dibuixant les línies mestres del
pensament vernacle ( relacionat amb el “do de llengües”, amb la Pentecosta
cristiana) i el ric món simbòlic i espiritual que l’embolcalla: la mare terra,
els quatre elements, els quatre pals atàvics que actualment encara recullen la
senyera i multitud d’obres artístiques i arquitectòniques repartides per tot el
món, l’escala de la vida i de
Jacob, la càbala, tetragrama... També advertirà, de la ubiqüitat i persistència dels macips
de la falsedat i de l’adulteració, sobretot, quant a la història i a les
essències nacionals i espirituals de les nacions vernacles.
En la
presentació del llibre al Reial Cercle Artístic de Barcelona, el seu president
Sr. Josep Fèlix Bentz, historiador i crític d'art, va elogiar la trajectòria de
Jordi Salat en l’exposició d’un pensament profundament genuí, autòcton i
universal.
La
vernaclística també fa referència a una frase atribuïda al pensador català
Ramon Llull que diu el següent: “Déu va dividir la paraula de l’home en distintes
llengües, cadascuna amb els seus propis caràcters d’escriptura amb el seu propi
ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar, o a voluntat de l’home, sinó
conforme a la disposició harmònica dels cossos celestes”
En finalitzar la presentació de “Vernaclística”, s’inicià un
torn de preguntes i respostes, en el que esperem la vostra participació per tal
que esdevingui un debat ben animat.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)